Avui descans de "furgo", tot i que no vull deixar de recordar que avui fa 17 anys de Wembley!!! Glups, 17 anys del gol de Koeman!!!
No hi ha res més decepcionant que començar a llegir-te un llibre, que li tenies moltes ganes, i no poder-lo acabar o deixar-lo a la meitat perquè et sembla una totxana de nassos. Jo no tinc manies en deixar un llibre a mitges, si no t'agrada o t'avorreix, a una altra cosa, que en el temps que t'acabes un llibrot que trobes insufrible podries estar llegint-ne dos que sí que t'agradin.
Entre els llibres que no he pogut acabar hi ha "El amor en lo tiempos del cólera" de García Márquez, "Drácula" de Bram Stoker, "La trilogía de Nueva York" de Paul Auster i "El corazón de las tinieblas" de Joseph Conrad (a la foto).
Del primer m'havien advertit que hi havia un fragment on sortia un lloro que a molta gent l'havia fet claudicar. Jo el vaig superar sense adonar-me'n però una mica més endavant vaig dir prou. Massa "tropical" pel meu gust: empalagós i enganxós. I a més a més una mica cursi i molt pesat!
El de Bram Stoker me'l vaig començar després de veure la peli del Coppola. El vaig abandonar a menys de cent pàgines del final fart de tanta carta de tal personatge a tal altre i de tant diari del Dr. Fulano i de Minailamarequelavaparir! Tinc l'esperança que el llibre acabi diferent de la peli i que Dràcula els liquidi a tots incloses la seva correspondència i els seus pesats diaris!
Del de Paul Auster dir que té el récord de precocitat en l'abandó, no vaig passar de la pàgina trenta o quaranta. El llibre comença bé però el protagonista "en un momento dado" es troba amb un personatge que es diu Paul Auster!!! Si ets un narcisista omple't la casa de miralls i no et facis sortir a les teves pròpies novel·les. Sembla que entre els moderns escriptors d'avui en dia està de moda. A la foguera els moderns!! Tot i això crec que li hauria de donar una altra oportunitat amb un altre llibre on no surti ell. Alguna suggerència?
Però el que més ràbia em fa no haver acabat és el de Conrad, amb les ganes que li tenia!! Les ganes m'havien vingut després de llegir un llibre de Javier Reverte (molt recomanables els seus llibres de viatges), "Vagabundo en África" si no recordo malament, on remunta el riu Congo, com el protagonista d' "El corazón de las tinieblas", i no para de fer alusions al llibre en qüestió. Doncs bé, tot i ser curtet i estar considerada una de les millors novel·les del segle XX a mi em va avorrir fins a extrems insospitats, quina manera de caure'm de le mans! Quina pallissa amb el Marlowe i el Kurz!
En fi, avui tocava entrada pedant i llarga!. Estupendu.
Salut
PD: Ara em ve al cap que sí que me'l vaig acabar, el de Conrad, si no recordo malament al segon intent i fent esforços titànics. També he de dir que al meu pare també li va semblar un rollo de nassos. De tal palo tal astilla? Potser.
No hi ha res més decepcionant que començar a llegir-te un llibre, que li tenies moltes ganes, i no poder-lo acabar o deixar-lo a la meitat perquè et sembla una totxana de nassos. Jo no tinc manies en deixar un llibre a mitges, si no t'agrada o t'avorreix, a una altra cosa, que en el temps que t'acabes un llibrot que trobes insufrible podries estar llegint-ne dos que sí que t'agradin.
Entre els llibres que no he pogut acabar hi ha "El amor en lo tiempos del cólera" de García Márquez, "Drácula" de Bram Stoker, "La trilogía de Nueva York" de Paul Auster i "El corazón de las tinieblas" de Joseph Conrad (a la foto).
Del primer m'havien advertit que hi havia un fragment on sortia un lloro que a molta gent l'havia fet claudicar. Jo el vaig superar sense adonar-me'n però una mica més endavant vaig dir prou. Massa "tropical" pel meu gust: empalagós i enganxós. I a més a més una mica cursi i molt pesat!
El de Bram Stoker me'l vaig començar després de veure la peli del Coppola. El vaig abandonar a menys de cent pàgines del final fart de tanta carta de tal personatge a tal altre i de tant diari del Dr. Fulano i de Minailamarequelavaparir! Tinc l'esperança que el llibre acabi diferent de la peli i que Dràcula els liquidi a tots incloses la seva correspondència i els seus pesats diaris!
Del de Paul Auster dir que té el récord de precocitat en l'abandó, no vaig passar de la pàgina trenta o quaranta. El llibre comença bé però el protagonista "en un momento dado" es troba amb un personatge que es diu Paul Auster!!! Si ets un narcisista omple't la casa de miralls i no et facis sortir a les teves pròpies novel·les. Sembla que entre els moderns escriptors d'avui en dia està de moda. A la foguera els moderns!! Tot i això crec que li hauria de donar una altra oportunitat amb un altre llibre on no surti ell. Alguna suggerència?
Però el que més ràbia em fa no haver acabat és el de Conrad, amb les ganes que li tenia!! Les ganes m'havien vingut després de llegir un llibre de Javier Reverte (molt recomanables els seus llibres de viatges), "Vagabundo en África" si no recordo malament, on remunta el riu Congo, com el protagonista d' "El corazón de las tinieblas", i no para de fer alusions al llibre en qüestió. Doncs bé, tot i ser curtet i estar considerada una de les millors novel·les del segle XX a mi em va avorrir fins a extrems insospitats, quina manera de caure'm de le mans! Quina pallissa amb el Marlowe i el Kurz!
En fi, avui tocava entrada pedant i llarga!. Estupendu.
Salut
PD: Ara em ve al cap que sí que me'l vaig acabar, el de Conrad, si no recordo malament al segon intent i fent esforços titànics. També he de dir que al meu pare també li va semblar un rollo de nassos. De tal palo tal astilla? Potser.
2 comentaris:
Prenc nota!
El de García Márquez y el de Conrad a mí me encantaron. Yo que tú dejaría pasar un tiempo e insistiría. O no. Total, los hay a paletadas.
Publica un comentari a l'entrada