This is the end

Ja fa temps que no actualitzo i de fet considero ja que el meu blog ha traspassat. Com que no vull que la darrera imatge del blog sigui la d'un personatge infame com és el president de cert equip de futbol madrileny, us deixo una foto de cada viatge que he fet en els últims deu anys.

1-Inishmore (Illes d'Aran, Irlanda, agost 2008)
















2- Arches National Park (Utah, EEUU, agost 2007)
















3-Catedral de Köln (Alemanya, gener 2009)





















4-Idehan Murzuq (Líbia, novembre 2005)
















5-Angkor Wat (Cambodja, agost 2004)
















6-Badia de Ha Long (Vietnam, agost 2004)
















7-Luang Prabang (Laos, agost 2004)
















8-Sossusvlei (Namíbia, agost 2002), la foto està treta d'internet ja que tinc les fotos en diapositiva, ay els temps heroics de les diapositives.














9-Piràmide de Saqqara (Egipte, agost 1999), pel que veig algunes diapos les tinc escanejades.















10-El Tresor (Petra, Jordània, agost 1999)





















Alapues, con Dios!

Salut!

Monseñor Florentino Pérez

I'm back (Florentino & me)

No puc estar-me de parlar de Monseñor Florentino Pérez. Ahir, abduït pel silló de casa i incapaç d'aixecar-me pel pes de la làmina de calor que ens ofega, em vaig empassar la presentació de Ricardo Izecson Dos Santos Leite alias Kaká o el que és el mateix, la missa multitudinària que va oficiar Monseñor Florentino Pérez.

La imatge de mig Bernabéu ple d'entusiastes amb un escenari al mig em va fer pensar en una missa que oficiava antigament el showman, perdó, Papa Joan Pau II. Però no, es presentava el nou messies de la fe merengue, Kaká. Al prendre la paraula el president Pérez vaig tornar a confondre la presentació amb una missa, té un to molt semblant a la d'un capellà dient missa: ...queridos hermanos (madridistas) estamos aquí en el templo del señor (Bernabéu) para oficiar la santa missa (presentación) en honor del hijo de Dios (Kaká)...

El més fort però va ser que ho van emetre al mig de les notícies de la Sexta, cop d'estat a Hondures, cap problema, 153 morts en un altre accident aeri, mala sort, explota un tren ple de gas a Itàlia i mata 15 persones, más se perdió en Cuba, que Condolezza Rice sopa en privat amb Gadaffi, allà ells, la notícia ahir per la Sexta era el segon adveniment de Crist ahir al Bernabéu, en fi. No sé que deuria pensar la presentadora Mamen Mendizábal (nota masclista-realista: perquè estan TAN bones les presentadores de la Sexta?) quan intentava retransmetre la missa al Bernabéu... porque pagan bien estos de la Sexta que sinó me vuelvo a la SER...

Salut

PD: No crec que sigui el moment adequat per exposar la meva teoria quan el cadàver de Michael Jackson està encara calent, però ho faré. Fa temps vaig sentir dir a no sé qui que Michael i Janet Jackson eren la mateixa persona però fa unes setmanes ma mare em va dir, després de la surrealista visita de Gadaffi a Itàlia, que sospitava que Gadaffi i Michael Jackson o eren la mateixa persona o compartien el mateix cirurgià plàstic. No sé què pensar.

Globalització i nirvana

Després de gairebé tres setmanes en el nirvana culé i en estat de shock per la tercera Copa d'Europa (ni Champions ni hòsties, Copa d'Europa), encara no m'ho crec, vista ara la final va ser plàcida exceptuant els primers deu minuts i tinc la sensació que va ser com guanyar el Gamper però a Roma. Qui ens ho hauria de dir l'any 1991 que al 2009 tindríem tres Copes d'Europa?

Ahir aprofitant el bon dia que feia i lliure de ressaca vaig agafar la bici i me'n vaig anar a la Ciutadella a tombar-me sota el MEU arbre. Allí vaig ser testimoni de la globalització galopant que ens rodeja. Al costat meu van instal·lar-se dues parelles amb els seus respectius fills, elles d'aquí (o almenys parlaven un castellà sense accent), un dels pares argentí (o amb accent argentí, que també podria ser uruguaià) i l'altre pare yankee. Doncs bé, es van posar a jugar a pilota i els dos nens i el pare argentí, com és lògic, xutaven la pilota mentre que el pare yankee l'agafava amb la mà i repetia una frase, "Pass the flank" o alguna cosa així, abans de tirar-li la pilota al seu fill. Ay aquests yankees que s'entesten en jugar a esports complicadíssims i no han descobert encara el senzill encant del futbol!!!

De les eleccions d'ahir només comentar una dada preocupant, a Barcelona ciutat la Falange Española de las JONS ha triplicat gairebé el seu resultat del 2004, passant de 103 a 274 vots. Oh my god!

Aprofitant l'avinentesa deixo un parell de vídeos de Nirvana, Heart shaped box i Come as you are.

Salut!

Tonight, I had a dream

Aquesta nit, no sé si perquè he dormit en un llit que no és el meu, he tingut un somni premonitori, o això espero i desitjo.

He somniat amb la final de dimecres.

Primer marquem nosaltres, no recordo golejador.

Al cap de cinc minuts empata de falta directa el maniquí de les orgies, Cristiano R7. També recordo que al xutar, Valdés està d'esquenes a la falta i li colen.

Pròrroga sense gols.

Penals.

Valdés para un penal.

Eto'o xuta l'últim i ...

Goooooool, gunyem 5-4 als penals!!!

CAMPIONS!!!!

Com he dit abans espero que sigui remonitori però preferiria que no hi hagués prórroga ni penals. Acabaria amb mi.

Salut

Pic: Resultat de posar "sueño premonitorio" al google imágenes. És la primera que surt.

Sense final

Avui descans de "furgo", tot i que no vull deixar de recordar que avui fa 17 anys de Wembley!!! Glups, 17 anys del gol de Koeman!!!

No hi ha res més decepcionant que començar a llegir-te un llibre, que li tenies moltes ganes, i no poder-lo acabar o deixar-lo a la meitat perquè et sembla una totxana de nassos. Jo no tinc manies en deixar un llibre a mitges, si no t'agrada o t'avorreix, a una altra cosa, que en el temps que t'acabes un llibrot que trobes insufrible podries estar llegint-ne dos que sí que t'agradin.

Entre els llibres que no he pogut acabar hi ha "El amor en lo tiempos del cólera" de García Márquez, "Drácula" de Bram Stoker, "La trilogía de Nueva York" de Paul Auster i "El corazón de las tinieblas" de Joseph Conrad (a la foto).

Del primer m'havien advertit que hi havia un fragment on sortia un lloro que a molta gent l'havia fet claudicar. Jo el vaig superar sense adonar-me'n però una mica més endavant vaig dir prou. Massa "tropical" pel meu gust: empalagós i enganxós. I a més a més una mica cursi i molt pesat!

El de Bram Stoker me'l vaig començar després de veure la peli del Coppola. El vaig abandonar a menys de cent pàgines del final fart de tanta carta de tal personatge a tal altre i de tant diari del Dr. Fulano i de Minailamarequelavaparir! Tinc l'esperança que el llibre acabi diferent de la peli i que Dràcula els liquidi a tots incloses la seva correspondència i els seus pesats diaris!

Del de Paul Auster dir que té el récord de precocitat en l'abandó, no vaig passar de la pàgina trenta o quaranta. El llibre comença bé però el protagonista "en un momento dado" es troba amb un personatge que es diu Paul Auster!!! Si ets un narcisista omple't la casa de miralls i no et facis sortir a les teves pròpies novel·les. Sembla que entre els moderns escriptors d'avui en dia està de moda. A la foguera els moderns!! Tot i això crec que li hauria de donar una altra oportunitat amb un altre llibre on no surti ell. Alguna suggerència?

Però el que més ràbia em fa no haver acabat és el de Conrad, amb les ganes que li tenia!! Les ganes m'havien vingut després de llegir un llibre de Javier Reverte (molt recomanables els seus llibres de viatges), "Vagabundo en África" si no recordo malament, on remunta el riu Congo, com el protagonista d' "El corazón de las tinieblas", i no para de fer alusions al llibre en qüestió. Doncs bé, tot i ser curtet i estar considerada una de les millors novel·les del segle XX a mi em va avorrir fins a extrems insospitats, quina manera de caure'm de le mans! Quina pallissa amb el Marlowe i el Kurz!

En fi, avui tocava entrada pedant i llarga!. Estupendu.

Salut

PD: Ara em ve al cap que sí que me'l vaig acabar, el de Conrad, si no recordo malament al segon intent i fent esforços titànics. També he de dir que al meu pare també li va semblar un rollo de nassos. De tal palo tal astilla? Potser.

Martini amb llimona

Doncs sí, ahir van caure un parell de martinisambllimona per celebrar la victòria culé. No vam ni esperar a que acabés el partit i al minut vint-i-cinc ja teníem plens els gots amb el brevatge en qüestió. Per sort meva el Toni no tenia whisky (me n'arribo a fotre dos i avui no m'aixeco ni amb grua) i només li quedava vodka (odio el vodka), ron (el ron amb cola, per mi, té gust a coca-cola passada, ecs!) i martini. Després d'expressar les meves reserves envers el martini, producte d'un pedal del divuit a base de martini sol fa cosa d'un parell de lustres, vaig accedir. I he de dir que em van sentar prou bé.

Després d'aquesta introducció alcohòlica, anem "al turrón" com dirien a "Humor amarillo".

Final senzilleta on les hi hagi, després de veure les alineacions i intercanviar esemeeses amb Don Hostiamor vam arribar a la conclusió que guanyàvem de tres o més gols. Tot i començar amb la torrija, després del golàs de Touré (i les butifarres) va ser un passeig militar, semblava el Gamper o un partit de pretemporada amb un equip de tercera. En resum, decepcionant Athletic, que sí que van donar patades però jo m'esperava una carnisseria pitjor, actitud modèlica de les aficions (cosa que a TV3 van tenir l'amabilitat de recordar-nos-ho cada tres minuts) i la primera copa al sac.

Després del partit vam poder "gaudir" de l'especial de Tv3 des de la plaça Catalunya, el qualificaria de caspós i inenarrable: actuació d'una tal Roser, amb tres mamarratxos secundant-li els moviments pèlvics, el """periodista""" Lluís Canut animant el cotarro i botant, "Boig per tu" en versió culé (el pobre Carles Sabater deu estar removent-se a la seva tomba), la gent cantant l'estúpida cançó "Copa, lliga i Champions" del Crackòvia (hi ha algú més que li sembli lamentable aquest programa?), només faltava el Jordi LP!!! En fi, de vergonya aliena i "pamearynoechargota".

Salut

Pálida criminal violeta de marzo

Feia bastants anys que no llegia novel·la negra. Si no recordo malament em vaig llegir "El halcón maltés" i "Cosecha roja" fa tranquil·lament uns deu anys o més i com que em van deixar un pèl fred no hi he tornat.

Ara però, potser a causa del fenomen Larsson, hi he tornat i amb ganes. Vaig començar l'any amb "Violetas de marzo" (primera part de la Trilogia Berlin noir) de Philip Kerr on s'expliquen les aventures i desventures de Bernie Gunther, antic policia ficat a investigador privat (una mica típic), en l'Alemanya nazi d'abans de la II Guerra Mundial (això ja no ho és tant), on desfilen tota mena de personatges, des de pederastes i yonquis fins a "insignes" personatges com Himmler o Göring, vaja, el millor de cada casa, fent una descripció brutal del Berlín nazi. El millor de tot és que el llibre és curt, intens i l'ambientació magnífica. Després va caure la segona part de la la trilogia en qüestió, "Pálido criminal".

Ahir em vaig pillar i començar "Shutter island" de Dennis Lehane, on dos agents de l'FBI van a investigar la desaparició d'una interna a la presó-psiquiàtric de l'illa. Bona pinta té. Pel que m'he assabentat Martin Scorsese prepara una peli del llibre amb Leonardo DiCaprio. A veure si d'una vegada torna l'Scorsese de "Taxi driver" o "Casino" i enterra definitivament el de "Gangs of New York" o "El aviador".

Moraleja: la novel·la negra, curta i d'ambientació atípica.

He dicho.

Salut