Tonight, I had a dream

Aquesta nit, no sé si perquè he dormit en un llit que no és el meu, he tingut un somni premonitori, o això espero i desitjo.

He somniat amb la final de dimecres.

Primer marquem nosaltres, no recordo golejador.

Al cap de cinc minuts empata de falta directa el maniquí de les orgies, Cristiano R7. També recordo que al xutar, Valdés està d'esquenes a la falta i li colen.

Pròrroga sense gols.

Penals.

Valdés para un penal.

Eto'o xuta l'últim i ...

Goooooool, gunyem 5-4 als penals!!!

CAMPIONS!!!!

Com he dit abans espero que sigui remonitori però preferiria que no hi hagués prórroga ni penals. Acabaria amb mi.

Salut

Pic: Resultat de posar "sueño premonitorio" al google imágenes. És la primera que surt.

Sense final

Avui descans de "furgo", tot i que no vull deixar de recordar que avui fa 17 anys de Wembley!!! Glups, 17 anys del gol de Koeman!!!

No hi ha res més decepcionant que començar a llegir-te un llibre, que li tenies moltes ganes, i no poder-lo acabar o deixar-lo a la meitat perquè et sembla una totxana de nassos. Jo no tinc manies en deixar un llibre a mitges, si no t'agrada o t'avorreix, a una altra cosa, que en el temps que t'acabes un llibrot que trobes insufrible podries estar llegint-ne dos que sí que t'agradin.

Entre els llibres que no he pogut acabar hi ha "El amor en lo tiempos del cólera" de García Márquez, "Drácula" de Bram Stoker, "La trilogía de Nueva York" de Paul Auster i "El corazón de las tinieblas" de Joseph Conrad (a la foto).

Del primer m'havien advertit que hi havia un fragment on sortia un lloro que a molta gent l'havia fet claudicar. Jo el vaig superar sense adonar-me'n però una mica més endavant vaig dir prou. Massa "tropical" pel meu gust: empalagós i enganxós. I a més a més una mica cursi i molt pesat!

El de Bram Stoker me'l vaig començar després de veure la peli del Coppola. El vaig abandonar a menys de cent pàgines del final fart de tanta carta de tal personatge a tal altre i de tant diari del Dr. Fulano i de Minailamarequelavaparir! Tinc l'esperança que el llibre acabi diferent de la peli i que Dràcula els liquidi a tots incloses la seva correspondència i els seus pesats diaris!

Del de Paul Auster dir que té el récord de precocitat en l'abandó, no vaig passar de la pàgina trenta o quaranta. El llibre comença bé però el protagonista "en un momento dado" es troba amb un personatge que es diu Paul Auster!!! Si ets un narcisista omple't la casa de miralls i no et facis sortir a les teves pròpies novel·les. Sembla que entre els moderns escriptors d'avui en dia està de moda. A la foguera els moderns!! Tot i això crec que li hauria de donar una altra oportunitat amb un altre llibre on no surti ell. Alguna suggerència?

Però el que més ràbia em fa no haver acabat és el de Conrad, amb les ganes que li tenia!! Les ganes m'havien vingut després de llegir un llibre de Javier Reverte (molt recomanables els seus llibres de viatges), "Vagabundo en África" si no recordo malament, on remunta el riu Congo, com el protagonista d' "El corazón de las tinieblas", i no para de fer alusions al llibre en qüestió. Doncs bé, tot i ser curtet i estar considerada una de les millors novel·les del segle XX a mi em va avorrir fins a extrems insospitats, quina manera de caure'm de le mans! Quina pallissa amb el Marlowe i el Kurz!

En fi, avui tocava entrada pedant i llarga!. Estupendu.

Salut

PD: Ara em ve al cap que sí que me'l vaig acabar, el de Conrad, si no recordo malament al segon intent i fent esforços titànics. També he de dir que al meu pare també li va semblar un rollo de nassos. De tal palo tal astilla? Potser.

Martini amb llimona

Doncs sí, ahir van caure un parell de martinisambllimona per celebrar la victòria culé. No vam ni esperar a que acabés el partit i al minut vint-i-cinc ja teníem plens els gots amb el brevatge en qüestió. Per sort meva el Toni no tenia whisky (me n'arribo a fotre dos i avui no m'aixeco ni amb grua) i només li quedava vodka (odio el vodka), ron (el ron amb cola, per mi, té gust a coca-cola passada, ecs!) i martini. Després d'expressar les meves reserves envers el martini, producte d'un pedal del divuit a base de martini sol fa cosa d'un parell de lustres, vaig accedir. I he de dir que em van sentar prou bé.

Després d'aquesta introducció alcohòlica, anem "al turrón" com dirien a "Humor amarillo".

Final senzilleta on les hi hagi, després de veure les alineacions i intercanviar esemeeses amb Don Hostiamor vam arribar a la conclusió que guanyàvem de tres o més gols. Tot i començar amb la torrija, després del golàs de Touré (i les butifarres) va ser un passeig militar, semblava el Gamper o un partit de pretemporada amb un equip de tercera. En resum, decepcionant Athletic, que sí que van donar patades però jo m'esperava una carnisseria pitjor, actitud modèlica de les aficions (cosa que a TV3 van tenir l'amabilitat de recordar-nos-ho cada tres minuts) i la primera copa al sac.

Després del partit vam poder "gaudir" de l'especial de Tv3 des de la plaça Catalunya, el qualificaria de caspós i inenarrable: actuació d'una tal Roser, amb tres mamarratxos secundant-li els moviments pèlvics, el """periodista""" Lluís Canut animant el cotarro i botant, "Boig per tu" en versió culé (el pobre Carles Sabater deu estar removent-se a la seva tomba), la gent cantant l'estúpida cançó "Copa, lliga i Champions" del Crackòvia (hi ha algú més que li sembli lamentable aquest programa?), només faltava el Jordi LP!!! En fi, de vergonya aliena i "pamearynoechargota".

Salut

Pálida criminal violeta de marzo

Feia bastants anys que no llegia novel·la negra. Si no recordo malament em vaig llegir "El halcón maltés" i "Cosecha roja" fa tranquil·lament uns deu anys o més i com que em van deixar un pèl fred no hi he tornat.

Ara però, potser a causa del fenomen Larsson, hi he tornat i amb ganes. Vaig començar l'any amb "Violetas de marzo" (primera part de la Trilogia Berlin noir) de Philip Kerr on s'expliquen les aventures i desventures de Bernie Gunther, antic policia ficat a investigador privat (una mica típic), en l'Alemanya nazi d'abans de la II Guerra Mundial (això ja no ho és tant), on desfilen tota mena de personatges, des de pederastes i yonquis fins a "insignes" personatges com Himmler o Göring, vaja, el millor de cada casa, fent una descripció brutal del Berlín nazi. El millor de tot és que el llibre és curt, intens i l'ambientació magnífica. Després va caure la segona part de la la trilogia en qüestió, "Pálido criminal".

Ahir em vaig pillar i començar "Shutter island" de Dennis Lehane, on dos agents de l'FBI van a investigar la desaparició d'una interna a la presó-psiquiàtric de l'illa. Bona pinta té. Pel que m'he assabentat Martin Scorsese prepara una peli del llibre amb Leonardo DiCaprio. A veure si d'una vegada torna l'Scorsese de "Taxi driver" o "Casino" i enterra definitivament el de "Gangs of New York" o "El aviador".

Moraleja: la novel·la negra, curta i d'ambientació atípica.

He dicho.

Salut

Todo el mundo hablará de vosotros cuando hayáis muerto

Estic afònic, molt afònic. El crit d'ahir amb el gol d'Iniesta va ser històric.

Tinc les dues cames plenes de cops suposo que al celebrar el gol, sinó no hi ha explicació. En la voràgine de la celebració recordo una cadira a terra i suposo que la vaig copejar vàries vegades. Tinc un cop al genoll i un altre a uns cinc centímetres més avall a la cama dreta. A l'esquerra dos bonys a la part inferior de la tíbia gairebé al turmell. Si no recordo malament crec que vaig tocar lleugerament amb el cap el sostre del bar on estava (tampoc era molt alt), arriba a ser deu centímetres més baix i em desnuco.

A banda de l'èpica del partit en si, la visió per part meva del partit també ho va ser. Assegut en una taula en un racó a uns deu metres de la tele, amb el cambrer i la gent amunt i avall sense parar, amb el cony de tele que de tant en tant perdia el senyal durant uns segons crec que em vaig perdre la meitat del partit, això sí, el gol el vaig veure o sinó pregunteu-li a les meves cordes vocals. A la banda positiva, hi havia una rossa estupenda que ens va amenitzar la vetllada i l'entrepà de llom amb formatge estava espectacular.

Tothom parlarà d'Iniesta avui però si hem passat ha estat en un alt porcentatge gràcies a Valdés, li treu dos xuts a Drogba, alias "Fucking Disgrace", al partit d'anada i ahir uns altres dos, amb el genoll a una falta i amb el peu dret en un mà a mà a la segona part. I després el xiulen a can Barça!!! Mana collons!!

Salut

PD: Li van fer el control d'alcoholèmia i de drogues a Drogba al final del partit?

Estimats néts

Quan algun dia tingui néts (si és que en tinc, de moment vaig per mal camí) els hi podré explicar que el dia 2 de maig de 2009 vaig veure com el Barça li fotia sis gols al Madrid al Bernabéu.

I on ho vas veure? -em preguntaran.
A una cerveseria al carrer Rosselló entre Enric Granados i Aribau que es deia "L'Abadia". Assegut en uns bancs de fusta incomodíssims però que al final del partit era com si estigués assegut en un silló ergonòmic, al costat del Toni (que quan anàvem 1 a 3 em va dir envalentonat, avui acabem 2 a 6, ho juro) i bevent coca-cola (la ressaca és el que té).

I qui va marcar?
Primer va marcar el Madrid, l'argentí Higuaín, però abans de la mitja part ja havíem remuntat, Henry, Puyol (rematant de cap amb tota la seva ànima) i Messi. A la segona part va tornar a marcar el Madrid, Sergio Ramos, però després ja no va haver-hi ni color ni pietat, Henry i Messi un altre cop i finalment Piqué.

I qui va jugar?
Víctor Valdés a la porteria, als laterals Abidal i Dani Alves, centrals Piqué i Puyol, al centre del camp Iniesta, Xavi i Touré i a la davantera Messi, Henry i Eto'o. La recordaré fins que em mori.

I el porter del Madrid era molt dolent?
No, dels millors que he vist mai, tan bo que feia molta ràbia, Iker Casillas.

I què és la ressaca?
Bé, això ja us ho explicaré quan sigueu més grans...

Salut

Odio la Fina Four

Odio el format de la Final Four amb totes les meves forces. L'odi que sento és molt profund, profundíssim.

Com diria Bernardo Schuster "no hase falta desir nada más".

Salut

Foto: Audie Norris amb uns quants quilos de més.

PD: Espero que demà tinguem més sort amb el Mandril.