Doncs sí, ahir van caure un parell de martinisambllimona per celebrar la victòria culé. No vam ni esperar a que acabés el partit i al minut vint-i-cinc ja teníem plens els gots amb el brevatge en qüestió. Per sort meva el Toni no tenia whisky (me n'arribo a fotre dos i avui no m'aixeco ni amb grua) i només li quedava vodka (odio el vodka), ron (el ron amb cola, per mi, té gust a coca-cola passada, ecs!) i martini. Després d'expressar les meves reserves envers el martini, producte d'un pedal del divuit a base de martini sol fa cosa d'un parell de lustres, vaig accedir. I he de dir que em van sentar prou bé.
Després d'aquesta introducció alcohòlica, anem "al turrón" com dirien a "Humor amarillo".
Final senzilleta on les hi hagi, després de veure les alineacions i intercanviar esemeeses amb Don Hostiamor vam arribar a la conclusió que guanyàvem de tres o més gols. Tot i començar amb la torrija, després del golàs de Touré (i les butifarres) va ser un passeig militar, semblava el Gamper o un partit de pretemporada amb un equip de tercera. En resum, decepcionant Athletic, que sí que van donar patades però jo m'esperava una carnisseria pitjor, actitud modèlica de les aficions (cosa que a TV3 van tenir l'amabilitat de recordar-nos-ho cada tres minuts) i la primera copa al sac.
Després del partit vam poder "gaudir" de l'especial de Tv3 des de la plaça Catalunya, el qualificaria de caspós i inenarrable: actuació d'una tal Roser, amb tres mamarratxos secundant-li els moviments pèlvics, el """periodista""" Lluís Canut animant el cotarro i botant, "Boig per tu" en versió culé (el pobre Carles Sabater deu estar removent-se a la seva tomba), la gent cantant l'estúpida cançó "Copa, lliga i Champions" del Crackòvia (hi ha algú més que li sembli lamentable aquest programa?), només faltava el Jordi LP!!! En fi, de vergonya aliena i "pamearynoechargota".
Salut
Després d'aquesta introducció alcohòlica, anem "al turrón" com dirien a "Humor amarillo".
Final senzilleta on les hi hagi, després de veure les alineacions i intercanviar esemeeses amb Don Hostiamor vam arribar a la conclusió que guanyàvem de tres o més gols. Tot i començar amb la torrija, després del golàs de Touré (i les butifarres) va ser un passeig militar, semblava el Gamper o un partit de pretemporada amb un equip de tercera. En resum, decepcionant Athletic, que sí que van donar patades però jo m'esperava una carnisseria pitjor, actitud modèlica de les aficions (cosa que a TV3 van tenir l'amabilitat de recordar-nos-ho cada tres minuts) i la primera copa al sac.
Després del partit vam poder "gaudir" de l'especial de Tv3 des de la plaça Catalunya, el qualificaria de caspós i inenarrable: actuació d'una tal Roser, amb tres mamarratxos secundant-li els moviments pèlvics, el """periodista""" Lluís Canut animant el cotarro i botant, "Boig per tu" en versió culé (el pobre Carles Sabater deu estar removent-se a la seva tomba), la gent cantant l'estúpida cançó "Copa, lliga i Champions" del Crackòvia (hi ha algú més que li sembli lamentable aquest programa?), només faltava el Jordi LP!!! En fi, de vergonya aliena i "pamearynoechargota".
Salut
3 comentaris:
Home, martini amb llimona... que tenim una edat.
Sin dudas, lo peor de las victorias deportivas son las celebraciones. Dan vergüenza ajena casi siempre, gane quien gane.
En cuanto al Bilbao, yo no creo que fuera decepcionante. Lo que pasa es que es como si Robredo, por ejemplo, juega contra Nadal. De cien veces, ¿cuántas sería capaz de ganarle.
Este Barça es mucho Barça. Te lo dice un no-culé.
Vicente.
A/a Sobrevalorado: sí, tenim una edat i el martini és beguda de quan tens 16 anys però a falta de güisqui buenas son martinis! I cony, amb llimona està molt bo!
A/a Vizentikko: decepcionante en el sentido que creía plantarían más batalla ya que llevaban (o eso decían) un mes preparando la final. Finalmente se impuso la lógica aplastante (nunca mejor dicho) de este Barça.
Publica un comentari a l'entrada