Ahir per la tarda, pres dels nervis prepartit, em vaig dedicar als treballs manuals domèstics. Vaig començar amb varis catxarros que tenia acumulats a la cuina i al veure que l'aigua no acabava de sortir correctament de l'aixeta la vaig desmuntar, només la peça de l'extrem, i va sortir terra com si hagués anat a la platja! Vaig omplir un got amb tres dits d'aigua i un raig de vinagre i allà que tinc les peces macerant-se i descalcificant-se. Mano de santo. Ni Viakal ni històries. Vinagre! Aprofitant l'avinentesa vaig fer el mateix amb l'aixeta del lavabo. Quan acabi d'escriure aniré a muntar de nou les aixetes.
Tot seguit, amb les mans enfundades amb guants de plàstic, em vaig enfrontar al vàter. De tant brillant i net que està que fins i tot la... la... (no se m'acut cap adjectiu) Carla Bruni hi podria sopar!!
Del partit poca cosa, uns donaven guitzes/coces (és que "patada" en català no existeix), els altres ho intentaven i un de negre que pul·lulava pel camp crec que encara borratxo de la sangria que es va fotre per dinar. Haurem de continuar picant pedra, aquest cop a Londres.
Salut
1 comentari:
Vinagre les daba yo a los del Chelsea. Y a Sarzoky y su señora.
(Ah, y a Messi, a ver si espabila)
Publica un comentari a l'entrada